Passat l'hivern de 1305 i abans de continuar la campanya per Anatòlia, en Roger de Flor es va desplaçar a Adrianòpolis per acomiadar-se del fill de l'Emperador, Miquel, sense adonar-se de la traïció que aquest estava tramant. Durant el sopar de comiat, un grup de grecs i alans, van assassinar el cabdill almogàver i tota la seva escorta. Al mateix temps, almogàvers i comerciants catalans eren atacats per sorpresa arreu de l'imperi. Fins i tot una ambaixada catalana que pretenia negociar la pau fou anihilada.
Des del seu quarter d'hivern a Gal·lípoli, el gruix de l'exèrcit almogàver va superar el setge inicial, i un cop assegurada la posició, sortiren comandats per Berenguer d'Entença a satisfer el seu afany de venjança.
Començava la famosa “venjança catalana” , passaran a sang i foc viles i ciutats sense respectar vides ni béns i escampant el terror arreu. En el decurs d'aquesta campanya de venjança, fou pres i empresonat a Gènova en Berenguer d'Entença. Reunits altre cop a Gal•lipoli, i ja, amb Bernat de Rocafort com a nou cabdill, els Almogàvers decidiren plantar cara a l'exèrcit bizantí més nombrós que s'havia conegut mai.
Cremem les nostres naus!
Els almogàvers van enfonsar els seus propis vaixells al port, per evitar la temptació de fugir, i de resistir el setge al que eren sotmesos. De cop, les tropes catalanes es llençaren sobre l'exèrcit bizantí acampat als afores de la ciutat. El xoc fou brutal, però els Almogàvers acabaren triomfant i derrotant als bizantins. La follia venjativa dels Almogàvers estengué el terror per tot l´ imperi. Al lloc on havien estat assaltats els ambaixadors catalans fou arrasat i cap home, dona, vell, nen, ni animal va ser deixat amb vida. L'ira caigué també sobre els alans, còmplices en l'assassinat de Roger de Flor, molts d´ells, conscients del que els esperava, decidiren matar ells mateixos les seves pròpies dones i fills abans que caiguessin a mans dels catalans.
