diumenge, 31 d’octubre del 2010

I es va posar a cantar a la verge

Per acompanyar el tercer poema de l'antologia us penjo el vídeo següent on Maria Lafitte musica aquesta poesia de Ramon Llull.

Per cert, en la frase del títol, "la verge" quina funció hi fa? Explica-ho!


13 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo crec que la verge Maria fa de midons, no? Fa el paper de senyora a qui el trobador canta.
Andreu Morales

Glòria Macià ha dit...

Sí, jo també crec que és una manera de veure-ho encara que... no sé si a Llull li agradaria aquesta interpretació. ;)

Jaume Casals (IES Escola Industrial) ha dit...

Si, però no he formulat bé la pregunta.
La meva intenció era que em diguéssiu quina funció sintàctica fa,,,

Marina Rodríguez Travé ha dit...

Jo diria que fa de Subjecte. Però no n'estic gens segura.

Anna Morcilo ha dit...

En aquesta oració "la verge" no fa de complement indirecte? Perquè ho podriem substituir pel pronom -li (I es va posar a cantar-li) que és de complement indirecte.

Anònim ha dit...

Jo crec que "la verge" síntacticament fa de Complement indirecte, perquè li canta a ella.

Júlia Gamisans Font

Anònim ha dit...

Jo també crec que fa de complement indirecta, ja que és la seva inspiració, és a qui tot el que diu el poema va dirigit a ella.

Mònica Gil

Anònim ha dit...

Jo també crec que fa de complement indirecte ja que respon a la pergunata (qui surt perjodicat o benaficiat de l'acciò de cantar?)
joana Vilapuig

Georgina Roselló ha dit...

J també penso que la Verge fa de complement indirecta, perquè és a qui va dirigida la cançó.

Anònim ha dit...

Jo crec que també fa de complement indirecte, ja que és a la persona a la qual es dirigeix el poeta.

Maria Domènech

Salut Enrique ha dit...

Complement indirecte, ja que la podem subsitutir per un pronom sense que varïi el significat de l'oració. Per exemple, es va posar a cantar-li (aquest li vol dir a ella, a la verge).

Anònim ha dit...

Jo també crec que que "la verge" fa de complement indirecte perque indirectament surt perjudicada o beneficiada de l'acció del verb.

Berta Ferrer

Jaume Casals (IES Escola Industrial) ha dit...

Efectivament, era un complement indirecte. "Es va posar a cantar-li o se li va posar a cantar" com molt bé dieu.