Després d'haver escoltat i comentat el poema d'Anselm Turmeda musicat per Raimon podríeu deixar un comentari tot relacionant la poesia amb l'actualitat.
Us poso un parell de fotografies... potser us serveixen d'inspiració. Vinga, comenteu!
Ho actualitzo amb un vídeo que ahir van recordar al Polònia.
29 comentaris:
Clarament es pot dir que els diners fan mal a les persones, fins i tot diria que les transforma. Sempre que parlis amb algu d'aquest tema, et dirà que ell si tingués una gran fortuna l'estalviaria i tindria el cap sempre a lloc. Això es pot dir que és totalment mentida!Qualsevol persona que té al seu avast molts diners, tard o d'hora n'acava fent un mal ús, l'evericia i les ganes de tenir cada cop més sempre hi són, i per molts diners que tinguis sempre necessitaràs gastar-los amb alguna cosa.
Un cas semblant com el del Millet et demostra que per molts diners que tinguis, sempre en voldràs més i més, ell no va parar fins a deixar pelat el Palau. Tothom se'l va carregar i el marginaven socialment, i jo no el defenso pas ni molt menys, però la meva pregunta,i ja acabo aquí, és:
Que em digui qui de vosaltres no hauria robat, ni que fos uns quants euros, si hagués tingut la oportuinitat com la va tenir ell?
Reflexioneu-hi !!
He he, quin paio en Millet!
Enric, ens estàs instant a robar?? Això no té preu!! Haurem de reconduir la teva actitud a l'aula... De moment, la resta amagueu les carteres...com a mesura preventiva.
Que si els diners transformen a la gent? És clar! Però no transforma a tothom de la mateixa manera, mai trobaràs un ric i un pobre amb les mateixes aspiracions i gustos. Qui no en té, en vol; qui en té massa, en vol encara més. Ningú es conforma amb els diners que té, perquè tot gira entorn de l'economia.
No seria bonic un món, no sense desigualtats, sinó sense diners? Que la gent treballés per gust, i no per cobrar... estic segur que els metges curarien més o cometrien menys negligències si treballesin per que els hi agrada, i que els escombriaires disfrutessin treballant per a la comunitat, i no pensar que tenen un treball brut i com a última opció per a poder sobreviure?
Però és impossible, el ser humà està massa corromput pels diners, com el senyor de la foto, Fèlix Millet. Ha traicionat tota la cultura catalana... per què? per a ser una miqueta més ric que els altres.
Al cap i a la fi, els diners són paper, paper que ha fet matar a molta gent.
El poema d'Anselm Tormeda es queda curt describint com canvien els sers humans enfront el poder d'adquisició.
La veritat, per a respondre a l'Enric, jo no hauria robat mai de la vida la quantitat de diners que va robar aquest home... tal i sent jo com sóc ara, però si tingués diners, jo ja seria una altra persona, que molt probablement ho hagués fet.
(no comento el de la foto de la dreta, bàsicament perquè ni jo ni ningú de la meva família sabem qui és)
ai! perdó, el comentari d'abans.. sóc l'Albert Pahissa
Jo tambè crec que els diners transformen a la gent però depén molt de l'educació i l'entorn ja que si un aprèn que el nostre objectiu a la vida és arribar a ser rics no m'extranya que hi hagin casos com el del Millet.
Per aixó com he dit, si apreném aquests valors hi ha persones que al veure que tenen a l'abast ser més rics del que ja són es poden corrompre.
En el segon cas, l'exjugador del Barça Alexander Hleb nomès ho entenc com un exemple de com hi pot haver tanta diferència en els sous de les persones, perquè francament no crec que Hleb hagi fet més mèrits que qualsevol ciutadà de classe mitjana per cobrar deu vegades més. Tambè podria ser un exemple de malbaratament de direns per part del Barça.
Oriol Capelleras
1r BT. Tecn.
Al Hleb li podeu fotre més canya que la família Pahissa no sap ni qui és.
El poeta té molta raó amb el que diu, ja que si que es molt cert que els diners transformen a la gent. també està comprovat que molta gent com més diners té més en vol tenir, com és l'exemple d'en Millet ja que ell, ja poseeia diners per viure, i de fet estava molt ben acomodat, era de la classe burgesa catalana (es a dir classe bona). pero en canvi de conformar-se amb el que tenia (que era més que suficient) ell va voler tenir-ne més i més. i va ser aquesta obssesió pels diners que li va fer traÏr la societat catalana, i embrutar un simbol tan emblematic de catalunya com és el palau. a part, d'embrutar la seva imatge i perdre diners. Aquest és un exemple de com hom es capaç de canviar tant i enganyar només pels diners.
El cas dels futbolistes en general (i en Hleb en particular) és realment un escàndol. es una pregunta que es pregunta tanta i tanta gent: com pot ser que els futbolistes cobrin tant només per jugar a futbol? i com pot ser que el futbol mogi tants i tants diners?
El cas d'en Hleb en particular, va ser una perdua de molts diners en un jugador que no va aportar res a l'equip (quasi ni va jugar) però es que el sol fet dels diners que es pagen per veure una persona jugant ja és un gran escàndol.com hi ha gent que va a treballar cada dia, amb uns estudis, i cobra una desena part (per no dir més) que un jugador de futbol? com els clubs poden invertir tan en això? com poden haver-hi tants diners invertits en això mentre hi ha tanta altre gent que els hi falta perp necessitats tan bàsiques com el menjar, l'habitatge, la sanitat (en alguns paÏsos)...
crec que els diners als futbolistes també els fa canviar molt, ja que és tornen estrelles mediàtiques, a molts els diners fan que es creguin molt i en molts casos es tornin superficials pel sol fet de ser rics.
Pau Agudo
Respecte a la poesia d'Anselm Turmeda i l'actualitat, puc dir que no han canviat tant les coses des de fa uns cents d'anys. Estic d'acord amb que els diners no donen la felicitat, però siguem sincers, ajuden i molt. El que no es bó es l’avarícia, que com diu la frase " l'abaricia rompe el saco" sempre s’acaba la bona sort. I sincerament trobo que el Millet va fer ven fet, el que passa es que el seu pla no li va sortir del tot bé, però que hagués passat si no l'haguessin enxampat? L'home s'hagués endut molts milions i ell tant feliç. A més, ara pagarà una petita fiança comparat amb tot el que a robat, i fora! Segurament penso això perquè no ho va fer aquí a Catalunya, i no se el que pensaria si acabés passant algun dia.
Respecte al jugador de futbol ( que no sé el seu nom n'hi sé qui és ) el criticaré com a qualsevol altre jugador de futbol que no es mereixi tants diners com els que cobren. Jo crec que haurien de cobrar per el nombre de gols que fessin, i així segurament que augmentarien els gols per partit i també hi hauria més serietat a l'hora d'assistir en els entrenaments, perquè n'hi ha més d'un que encontes de cobrar com a jugador, per el que fa, podria cobrar com a mascota de l'equip. El fet de que cobrin tant si que ho considero un gran abús, però també crec que han de cobrar una mica més de lo normal d'un treballador, perquè la seva carrera d'esportista només li durarà uns 15 anys. I que si cobres és perquè en algun moment de la teva vida has donat tot el que has pogut i t'han acceptat per el teu valor jugant a futbol. Així que cadascú té els seus mèrits, i a part de algun cas excepcional com Cristiano Ronaldo, David Beckham etc. que sembla que només visquin per l'èxit i la fama, també crec que hi han molts jugador com Leo Messi o Iker Casillas, que si que es mereixen aquests diners, si més no, per la seva discreció i dedicació sincera al fútbol.
Ariadna Sampons Vidal
1er Batxillerat Social.
Els diners són la base de la nostra vida, encara que no ho vulguem acceptar i diguem que els diners no fan la felicitat. Tot té un cost, i quan fas diners, l'únic que vols és aconseguir-ne més, invertir-los... Això per què? No estem satisfets en tenir una vida força estable? Necessitem realment més diners dels que tenim? Potser no ens sembla suficient, volem abastar més diners dels que podem. Per què ens enceguen d'aquesta manera? No ens deixen veure que darrere d'això hi ha relacions vertaderes? Amistats i familiars que en més d'un cas es perden per negocis...
Basant-me en el futbol, crec que és exagerat la quantitat que es paga per els jugadors, moltes vegades perquè els hi facin només quatre fotos, surtin a la premsa, i quasibé ni participin en els partits... Mentre siguin el centre d'atenció i la gent pagui per aquell jugador, es seguiran movent tants calers en aquest món, independentment de la gent que els necessita de veritat.
Estic d'acord amb els comentaris publicats. No tornaré a posar el mateix que la resta dels comentaris. Només vull aclarir que tothom són avariciosos i això no es pot canviar.
Hem dit abans que els diners mou i influeix en la nostra vida com per exemple la foto de la conveniència.
Respecte al poema, Anselm va demostrar que els diners ens fa canviar la vida i encara hi és present, els diners porten més problemes que solucions. Són imprescindibles i hem passat a dependre d'ells.
Ah! a més la crisis que ara patim ha fet que els diners siguin lo més important i fonamental per a la supervivència en la nostra societat.
Xin-Bei Yuan 1er BATX.Soc
Penso que els diners no fan la felicitat però poden ajudar-hi (encara que dolgui una mica reconèixer-ho) pel fet de que en la nostra societat no podem prescindir-ne. De totes maneres, crec que tant la falta com l’excés de diners pot representar una font important de problemes i conflictes molt variats, és a dir, infelicitat. Així doncs cal anar amb compte, ja que tal i com diu el poema poden fer el bé però també el mal, degut a la cobdícia il•limitada de moltes persones que són capaces de fer qualsevol cosa per tenir-ne. Un exemple clar d’això és en Fèlix Millet i la seva gestió del Palau de la Música (fotografia superior). També estic d’acord amb el poema quan aquest diu que els diners influeixen en el tracte de les persones, ja que encara ara, la nostra societat fa moltes distincions entre els diferents grups social-econòmics. La meva conclusió és que la majoria dels conceptes que cita aquest poema són encara vigents.
Alícia Claramunt
1BCA
Ho sento però em nego a fer un comentari encarcarat, botifarra!
Ja poden estar tornant cada cèntim i si no els poden pagar... nyac! Que què passa en aquest món? Que va a la presó que roba un ou i en canvi que roba un bou se li fan cançons?!
Jo els posaria a tots a treballar als peatges de l'autopista fins que aprenguin a tornar el canvi!!!
Hi ha molta gent que es rebaixa per diners i fa el que sigui per ells. També hi ha gent que li dóna només una petita importancia als diners. Diners = felicitat? depen de la persona.
Hi ha persones que pensen que hi ha coses més importants a la vida que els diners, pero siguem realistes, calen ja que la societat d'avui dia ens obliga a viure així. Per tan, no cal dir, que el poema d'Anselm Turmeda és un clar paral·lelisme de la societat econòmica d'avui dia, encara que l'escribis uns anys enrere el pensament és el mateix. Llavors el pensament d'anys enrere amb el d'ara no ha evolucionat gaire...crec que això ho haurien de valorar els economistes i polítics i que hi fagin un pensament.
Oriol Solé 1er Batxillerat Social
En aquest mon, els diners són la base. Hens permeten adquirir bens i serveis que satisfaran les nostres necessitats primàries i també secundàries. Així que podríem dir que des de que naixem fins a que morim necessitem diners. És evident, que els diners et transformen, si en tens molts pots satisfer tota mena de necessitats, i això farà, que segurament a la llarga no valoris gairebé res, en canvi si en tens pocs és inevitable valorar més les petites coses de la vida...
En la perspectiva futbolística, podem veure com els jugadors cobren la gran milionada, i alguns simplement es dediquen a posar per les fotos, sortir de festa, presumir de cotxes i ni tan sols juguen bé, o fan algun servei a l’equip.
Sincerament, sabent que els diners et transformen ( tant de manera negativa, com positiva), i que molta gent diu que no fan la felicitat, m’agradaria poder gaudir de la sensació de poder satisfer qualsevol necessitat que se’m pogués acudir al llarg de la meva vida.
Els diners com moltissimes coses a la vida canvien a les persones. Es inevitable, el millor exemple per a mi son els futbolistes, encara que interve un factor probablement més important: la fama. Els futbolistes son gent normalíssima que per correr radere una pilota guanyes milions i milions. Cre que per molt que ens pugui agradr el futbol mai hem de perdre de vista que estem mirant a 22 milionaris radere d'una pilota de futbol. Com a aquesta gent no se'l pot pujar al cap? Tenen a radere seu a milions de ties, bonissimes s'ha de dir, esperant-los per poder-los caçar! es axí, no els interesa com siguin, unicamnet la fama i els diners que poden treur'n dells. Es realment una pena veure el que la gent pot arrivar a fer per diners, noies joves per exeple que son capaçes de toto per arriavar a la fama i als diners. Els jugadors de futbol son gent que si arriven a ser famosos ho poden tindre tot, hem de ser realistes, son joves, tenen una pila de diners i milions de personas fens-li la pilota, son gent que si no son concients de que en realitat tot el que tenen no es real poden acavr molt malament. No es real, perke la gent no s'apropa a ells per la manera de ser, sino simplemnt per ki son. Els diners ens poden canviar a tots, crec que simplement hem de ser intel·ligents i ser fidels anosaltres mateixos, encara que ha vegades la fortuna ens tenti.
Maria martín
El poema, bàsicament, jo el resumiria en una dita que des de petit he sentit dir als més grans, és aquesta: "Pagant Sant Pere canta!"
Sense cap mena de dubte crec que l'obtenció o maneig dels diners en excés contaminen les nostres vides, el caràcter i l'actidud de les persones fen't-nos fer coses inimaginables; això em fa por.
No m'atreveixo a dir que seria capaç de fer jo pels diners, la veritat és que no m'he n'han sobrat mai i si en tingués més és veritat que segurament viuria en millors condicions que en les que visc ara (que no les rebutjo pas, ni molt menys!), el que no puc afirmar és que fos més feliç.
Malaurada o afurtunadament, els diners et permeten fer moltes de les coses que vols fer a la vida, és per aquesta raó per la qual em veig obligat a aconseguir-ne si vull poder realitzar activitats al llarg de la meva vida, tenir una bona casa, anar de cap de setmana, etc. Encara que el que vulgui fer de mi com a persona quedi per sobre de tot això.
El món d'avui en dia és molt complex i relatiu, al "Polonia" un dia van fer un gag en que en un museu del futur se simulava com va ser la crisi que ara estem vivint, i la gen que visitava el museu acavava pagant amb ous, figues i altres productes l'entrada del museu. No se si mai arribarem a aquest extrem, però el fet de tenir algo per intercanviar és una cosa que veig necessaria, segurament perquè no he pogut palpar cap altre alternativa. Ara bé, alguna solució s'ha de trobar a aquests malats dels diners; no entenc com encara no li han posat nom a aquesta maleltia, només han posat nom al fet, és a dir la corrupció, però a la persona que comet aquesta corrupció no; seria interessant, li podriem dir el síndrome de millet; perquè ja seria hora de posar fi a aquesta malatia tan comuna, d'ara, dels temps de l'"Elogi dels diners" i de molt abans. Potser el síndrome de Millet és la cara humana oculta producte de la irracionalitat.
El Millet és un malalt i l'ex jugador aquest del Barça que no em surt el nom i no hi ha manera de trobar-lo per internet, em sembla que es diu Shleeb o alguna cosa aixi, és un pela-canyes com a jugador, massa individualista i poc efectiu, això sí amb forces diners.
Arnau Huguet Bordons.
Ho sento pel "Shleeb", he dit pelacanyes però em refereixo en comparació amb la resta de blaugranes, és una manera de parlar, te molt mèrit estar on està ell.
Sóc l'Arnau altra vegada.
Bé, jo crec que en aquest món, els diners són massa importants per a viure, i si no en tens o en tens molts, et passa exactament el mateix, fas l'impossible per aconseguirne més i més, encara que aixó et fagi fer coses humiliants o directament inimaginables com a persona. També m'he parat a pensar en el poema d'"Elogi als diners" i he arribat a la conclusió de que les persones, tot i que millorem la nostra tecnologia i pensament, o pensem que ho fem, no evolucionem gens culturalment ja que el que narra Anselm Turmeda es pot dir que és actual, perqué les nostres vides estan lligades al poder dels diners, encara que aixó resulti difícil de creure.
Sóc l'Abdelfettah Zouak, 1 BT/H
Jo crec que un dels errors més grans dels humans és el fet de que relacionem els diners amb la felicitat, quan més que per donar felicitat crec que els diners haurien de servir simplement per a una qüestió de supervivència ja que, en la societat que vivim si no tenim diners no tenim oportunitat de complir les nostres necessitats bàsiques, que serien tenir un habitatge digne, l'alimentació, etc. Així el problema que tenen les dues persones de les fotos (i la de moltíssimes persones) és que arriben, i de lluny, a una economia necessària per viure però tot i així no es conformen i es veuen cegats per l'ambició, és a dir, el voler més i més i més fins arribar a extrems, com és el cas de Fèlix Millet, que va estafar un munt de diners que ni de lluny li eren necessaris.
Així que penso que el problema que hi ha a la societat en la que vivim es que es valoren més, i massa, factors com la riquesa, els béns materials i la fama i massa poc valors realment importants com la solidaritat, l'honestedat, la justícia... I molts d'altres que serien necessaris per a fer desaparèixer les grans desigualtats que hi ha arreu del món.
Bé, espero no haver-me'n anat gaire del tema, però és una manera curta de dir el que penso sobre els diners i la gent que n'abusa i que com diu l'Arnau té aquesta malaltia que pot arribar a transformar a les persones de tal manera que deixin de ser elles mateixes. Perquè, qui no ha pensat mai que si tingués tants diners com un jugador de futbol es sentiria culpable de tenir-ne tants i no compartir-los i conseqüentment ha pensat que donaria els que li sobressin per ajudar als que els necessitessin? Però després també haurem reflexionat que qui sap fins a quin punt el fet de tenir tants diners ens canviaria i deixaria de banda aquesta solidaritat que creiem que tindríem en una situació així. En resum, els diners, a vegades, poden ser un perill per a la persona que els posseeix perquè no sabem mai fins a quin punt poden canviar la persona que tenim tant clar que som.
Helena Jover Escapa 1BCA
En aquesta vida que actualment estem vivint, les persones consideren que els diners són una part important.Ja que sense diners no podem arribar assolir les necessitates bàsiques i no bàsiques.
El problema, és que sempre volem més, a qui no li agradaria guanyar més diners?
Com per exemple poder arribar algun dia a viure sense precupacions de si arribo o no a final de mes, si puc pagar l'hipoteca.... o viure en una inmensa casa i tindre un gran coche. Per tant sempre volem més per tal d'assolir els nostres objectius. Jo crec que cada cop que els nostre poder economic augmenta la nostre vida augmenta de nivell, provocant més despeses i al cap hi ha la fi un mal ús dels diners ja que les persones tendim a perdre el valor del diner.
Xavi Ribas Méndez (1 BT/H)
Des del meu punt de vist els diners estan sobrevalorats, si que és veritat que serveixen per intercanvi, ja que la gent no és justa, i si tothom hagues de treballar per amor a l'art, molts no ho farien, i viurien tant bé com els altres, era una bona manera de fer justicia en això, i dic era, perquè abans cada cosa valia el seu preu, ara tot val molt més del valor que realment té. La gent és molt avariciosa i egoista, creu que qui té més diners és més feliç, més important, es sent més omplert i pot cobrir més fàcilment les seves necessitats, però per a mi, tot això és mentida, d'acord que gràcies als diners podem pagar-nos el menjar de cada dia, però hem arribat a un punt, que hi ha gent que llença menjar, mentre hi ha altre que s'esta morint de gana. Els diners no aporten la felicitat, molts cops tot el contrari, com més diners tents, més en vols, i arriba a un punt, en que psicològicament més en necessites per sobreviure, moltes de les comoditats que tenim per altre gent se'n podrien dir privilegis.
Hi ha un troç d'una cançó de la fuga que sempre he trobat molt interessant, ja que hi ha gent que prefereix ser ric abans d'estar amb la persona que s'estima i fins i tot, abans d'estar bé amb si mateix, ja que creu que els diners li portaran la felicitat més que qualsevol ésser humà:
Prefiero ser mendigo que banquero.
Si no tengo tus ojos, pa' que quiero el dinero.
Quanta gent té adoptat un nen de l'Àfrica, que algun estiu els hi ha vingut a casa i s'han trobat que tenen un llit, un menjador, un televisor, menjar cada dia, moltes coses que allà no tenen i que aquí ni tan sols valorem.
El tema del Millet és un clar exemple de persona avariciosa, que per molts diners que tingues, sempre en volia més i més i més, fins que al voler tant, s'ha quedat amb tant poc, no només de nombre de diners, sinò de gent que l'admira, està al seu costat, se l'estima, poca gent deu quedar amb ell.
I el tema dels futbolistes és un tema que sempre m'ha fet massa rabia, no sóc capaç d'entendre com unes persones, pel simple fet de jugar bé el futbol, puguin arribar a cobrar tants i tants diners, però això no només passa en els esports, també passa amb els actors/actrius, amb els cantants, etc. passa amb tota la gent famosa que hi ha, quan realment qui treballa de veritat, no és valorat ni pagat justament.
Marina Rodríguez Travé
1r Batx Soc Econ
Jo penso que els diners només són una manera de conduir la societat cap a la misèria perquè totes les persones associen els diners a la felicitat i això està malament.
Els diners no condueixen a la felicitat absoluta perquè la gent arriba fins i tot a matar per aconseguir diners; és el cas dels mercenaris, que maten per diners.
Per a mi els diners són molt importants ja que sense ells no ets ningú en aquest món, però per una altra banda els rebutjo perque com ja he dit abans, hi ha gent que mata per ells.
Bé, fixant-me a la foto del Millet m'ha fet pensar en que aquest home hauria d'estar tancat a la presó fins a la resta dels seus dies per haver enganyat d'una manera tant brutal i fastigosa. Vaja, que aquest home em cau molt malament.
Respecte a la foto del Hleb: em sembla una patada al cul de la societat que se'ls doni tants diners a una persona que l'únic que fa és donar-li òsties a una pilota i marcar gol. Ser futbolista és la millor profesió del món!
Nil Vallès Puig
1BSC
Està clar que en ple segle XXI els diners encara en segueixen controlant i sembla que ho siguin tot. Sempre en hem preguntat: Els diners fan la felicitat?.
Personalment crec que no, ja que els diners només fan que convertir-nos en persones arrogants, egoistes i possessives. Per tant, està clar que els diners ens controlen i també ens preocupen, però no produeixen felicitat.
Podriem posar molts exemples, en els quals els diners hi exerceixen control (com els de les fotos), però si més no, també hi ha un altre exemple foça clar, com l'església, que té molta riquesa. I ens podriem preguntara: Tanta misericòrdia té per als pobres?, D'on vénen tots aquests diners?, Per què tanta riquesa?, Què se'n fa del que sobre?
I és que l'església segueix sent una incògnita pel que fa a aquest tema, potser per el respecte que la majoria de la gent hi té o realment per amagar la realitat, encara que es pugui mig entreveure.
Marcel Blanes-1r Batx. Tecnològic.
Jo crec que avui en dia els diners ens mouen molt a nosaltres com a persones, també es te que dir que hi ha persones que els diners els mouen més que d'altres.
El Millet no se perqué ha fet això de robar aquests diners i amb aquestes quantitats perquè amb els diners que cobra i sabent que un dia o altre ho averiguarant... però bueno en fi.
Júlia Gamisans Font
Com molts de vosaltres heu dit els diners poden ser o no ser comparables amb la felicitat depenent de la persona de la qual parlem. Podríem fer una enquesta preguntant quanta gent creu que els diners porten a la felicitat, i estic convençudíssima de que la majoria de persones dirien que no, que els diners no porten la felicitat. I tot aquest conjunt de respostes FALSES només ens servirien per demostrar la importància dels diners, si no tinguéssim aquest poder adquisitiu que tenim la majoria de nosaltres i ens permeten tenir una educació, un bon habitatge, etc., realment creieu que viuríem bé? Creieu que els rodamóns que podem trobar als nostres propis carrers són feliços? Perquè demanen diners? Perquè vivim en una societat que obliga a les persones a lluitar per aquest material imprès totalment necessari. Després d’aquesta reflexió hauríem de tenir quina seria la nostra resposta a una pregunta tant qüestionada.
Deixant a part la importància objectiva del diners i la seva relació amb la felicitat tenim ens les imatges superiors dos exemples del valor monetari. Un exemple és Millet, que tot i que guanyant una quantitat important que molts altres estarien encantats de guanyar va caure sota les regnes del poder. El que vull dir amb això és que els diners et porten a fer coses que tu no faries si la teva possessió fos com la de qualsevol ciutadà de nivell mitjà. Quan una persona té diners, fa el possible per tenir-ne encara més, el cas de Millet va ser aquesta corrupció.
D’altra banda tenim a l’ex-jugador blaugrana Alexander Hleb, aquest cas, com el de tots els altres jugadors, actors, actrius, cantants, etc., crec que és un clar exemple del poder monetari. Cobren una milionada de diners per explotar el que se’ls hi dóna bé, doncs perquè un metge o metgessa no pot cobrar també aquesta milionada si també està explotant el que se li dóna bé? Doneu-li la resposta que vulgueu, però els diners han estat sempre mal repartits.
Anna Riba
Els diners és cert que fan que la gent es torni avariciosa, dolenta, egoista i que perdi el cap. Quan un és conscient de tot el que té i de tot el que poseeix, es pensa que té el dret de decidir per tothom i de fer el que vulgui. Els diners són allò pel qual tothom faria qualsevol cosa per tenir-ne més, per molt que un digui "a mi els diners no em donen la felicitat". Però al moment de la veritat, qui renunciaria a una gran quantitat de diners, només per demostrar això? Ningú, o gairebé ningú. Per tant, quelcom que ens fagi ser tan hipòcrites en aquest sentit, i que ens fagi arribara fer qualsevol cosa, al tenir-ho, fa que ens sentim tan importants, tan superiors a aquella gent que no en pot tenir. I només cal veure com la gran majoria de la gent que té dinres, els nourics, els multimilionaris i tots aquells que es poden permetre tot de capritxos sense pensar en si realment els faran falta més tard aquests diners, acostumen a ser gent egocèntrica, gens altruista, egoista, que només pensen en el seu propi bé, i que com més diners tingui més en voldrà, i per tant, més lluny serà capaç d'arribar per aconseguir-ne.
D'això en Millet n'és un gran exemple, ja que ell de diners ja en guanyava, moltíssims més del que en guanya una família normal benestant, però tot i així, per l'avarícia va arribar fins al punt de cometre una estafa com la que va cometre. D'exemples així en podríem trobar a totes bandes, i fins hi tot, ho podriem relacionar amb els matrimonis de conveniència, ja que molts són per causes econòmiques.
Jo crec que els diners fan tan mal perquè és molt difícil de tenir-ne molts i tothom igual, i ja se sap que allò que és difícil i és impossible, també és temptador i fas el que sigui per aconseguir-ho no? Doncs amb els diners passa el mateix. Per això, quan en els països subdesenvolupats arriben empreses que hi instal·len les seves fàbriques la gent del país fa el que sigui per guanyar algun sou, per molt baix que sigui sota condicions pèssimes, perquè els diners han governat el món, i sense ells, és impossible sobreviure.
Realment, estic d'acord amb la majoria d'idees que s'han publicat en aquest bloc.
Comparteixo la opinió de que els diners influeixen molt a la nostra manera de viure i també sóc conscient del poder i la idolatria que tenen per a tots nosaltres, bé, idolatria potser no seria la paraula més correcta però el que vull expressar és que en l'actualitat tenen una importància de molt pes en el desenvolupament de la societat. És a dir,penso que els diners mouen el món i que poden arribar a canviar la veritat objectiva de la humanitat. Els diners ens controlen, ens poden fer canviar en molts aspecte i és trist que tinguem una percepció de la vida tan materialista, però és així i a dia d'avui veig casi impossible que es pugui produir un canvi en aquesta concepció. Sembla que mica en mica anem oblidant valors com la amistat, humilitat, la justícia... valors que ens formen i ens fan créixer com a persones racionals, amb uns principis. Sembla que ens oblidem de que els diners mai ens podran aportar el que ens aporten les persones que estimem o les experiències que vivim.
La justícia, per exemple, és un valor que pot ser comprat fàcilment amb diners, queda en evidència en el cas de Millet, qui té diners mai tindrà problemes amb la justícia perquè sabrà com comprar-la.
Fent referència a la pregunta sobre si els diners causen felicitat, m'és força difícil trobar una resposta adequada, perquè tinc dos punts de vista molt contradictoris. El primer, que podríem dir que és més subjectiu, penso que no tot el que té relació amb diners ens ha d'aportar felicitat, en molts moments de felicitats oblidem el valor dels diners, per tant, clarament entenem els diners com un valor secundari per viure. Però en el segon, més objectiu, penso que la societat actual té un sistema capitalista (tot és mou per diners) i a conseqüència d'aquest fet, els diners són necessaris per viure i ja que sense ells no és pot obtindre una mínima qualitat de vida, com per exemple l'alimentació.
La fama d'actors, futbolistes i personatges famosos en general, evidencien el mal repartiment de la riquesa en la societat. Des del meu punt de vista, no trobo una explicació raonable que em faci entendre aquesta diferència econòmica tan gran entre humans. Però tampoc puc opinar certament perquè no sé com canviaria jo mateixa si em trobés en un moment de extrema pobresa o de màxima riquesa. Diuen que la pobresa fa valorar les coses immaterial i la riquesa ens fa voler més del que tenim per aconseguir sempre una més bona qualitat de vida... El món està ple d'injustícies!
Mariona Ribas 1BCA
La majoria de nosaltres pensem igual. Els diners destrossen, els diners no et deixen viure en pau, els diners separen parelles o relacions d'altres tipus, els diners, els diners.. Però aquí tots vivim molt bé, i estic segura que ningú prescindiria ni d'un cèntim encara que no sigui essencial per sobreviure.
A tothom ens agrada viure bé, i com més bé millor. El que té medis per fer-ho ho fa sense pietat.
Vivim en un món realment materialista, gairebé el 80% o 90% de les necessitats es pot comprar, així que jo també penso que són molt desrtuctius, tenen una influència massa important sobre nosaltres, inclús em permetria dir que ens dominen. Per quatre "duros" la gent pot arribar a fer de tot, tan si és una acció correcte com si no ho és.
Fan tornar envejós i egoista, i a vegades n'ho te n'adones...
Salut Enrique 1BCA
Encara que Anselm Turmeda va viure fa set segles, el tema del seu poema continua vigent i continuarà així mentre existeixin els diners.
Com diu en el seu poema els diners tant poden fer bé o mal, això dependrà de l’ús que en fem i de la forma en que els aconseguim.
Tothom sigui com sigui; pobre ric, home, dona, vell, jove.. vol més diners dels que té, encara que ja en tingui els suficients per viure. El nostre problema, el de la gent que té prous diners per viure és que sempre volem més del que tenim, no sabem distingir entre un necessitat i un capritx. Mai estem contents amb els que tenim i ens pensem que els diners ens portaran aquesta felicitat que tots esperem. Per aquestes raons els diners s’han convertit en el motor del món, el que té diners ho pot comprar tot, no només béns sinó també les persones.
Helena Torruella Llonch
1r BCA
Publica un comentari a l'entrada