Joan Roís de Corella. La balada de la garsa i l'esmerla.
I la versió d'en Raimon
13 comentaris:
Marina Méndez
ha dit...
Home, que vols que et digui però la música avui dia no se si te l'acceptarien molt... De poemes és veritat que n'hi han de més bons però és el que hi havia llavors, suposo.
Per cert, de Roís de Corella podem dir que era un autor religiós o no? Vaig veure que tenia obres amb títols tipo: Les Lahors de la Verge Maria Oracio a la Verge Maria Lo Cartoixa Tractat de la concepcio de la Sacratissima Verge Maria, Mare de Deu, senyora nostra.
Era sacerdot...però ho va fer per evitar fer el servei militar. Va escriure poesia religiosa...però ho va fer per despistar a la inquisició, perquè no li atorguessin l'autoria d'obres amoroses com aquesta mateixa o La Tragèdia de Caldesa.
Crec que és el·legant utilitzar una garsa i una merla per representar l'amor. Es un amor molt tendre i sincer, que no hi ha res amagat, saps que el que diu es veritat. És molt maco, també un amor potser un pelet cursi, doncs que es conformi només amb una simple mirada de la dama, i no amb anar-se'n al llit amb ella. Avera és comprensible, pero jo crec que si estimes algú de veritat la vols només per tu i per fer més coses que "miradetes", però bueno, hi ha molts tipus d'amor. La meva deducció es que la dama passa molt del trobadors i que el trobador, només amb una mirada "penetrant" de la dama, es conforma, perquè com a mínim, ella l'havia observat i se sentia recompensat. Debia ser molt gran l'amor d'ell a ella perquè amb només una mirada ell pogués estar feliç, per tan, crec que seria un amor platònic per part d'ell.
a mi m'agrada la cançó de dalt, bueno el primer perquè la versió d'en Raimon no m'agrada gaire per la seva veu, no sé... pero aquest ha cantat moltes d'aquestes époques com la de l'elogi dels diners no?¿ a més el vídeo és més macu el primer amb els ocellets tan monus allà...:) xin-bei batx.soc
Sobre el vídeo macu i monu... Xin-bei jo crec que aquests vídeos no guanyaran cap premi audiovisual. I en Raimon ens canta molts dels poemes que treballem a l'aula, i tampoc ho fa tant malament. És qüestió de gustos!
A mi m'agradat més la versió de Joan Roís de Corella. Potser perque té la veu més suau que l'altre però de totes maneres ens mostra com un home està tan enamorat (típic trobador) que pot conformar-se amb una simple mirada de la seva amada encara que aquesta passi una mica d'ell. Mishelly Mayo
-Els vocalistes: En Raimon és un crack, l'altre no el conexia però també té un accent molt bonic (odio aquests cantants xaves de BARSSALONAA)
-El poema, no és mèrit seu però per l'època en que es va fer és brillant.
Aspectes negatius (sense voler ofendre càrrego):
-El vídeo: En l'un no hi passa res, en l'altres quatre pollastres i un parell de fots... això no pot ser! En el fons no em puc queixar perquè si no n'hauria de fer un jo de més bonic... però m'agradaria que haguessin pencat una mica més per fer joc amb la cançó.
La música: M'agrada que sigui lenta i tan melòdica. Únicament m'hi falta un petit detall: seria interessant reproduir el cant d'una garsa, el faria més viu. :)
Primer de tot diré que per mi la millor cançó és la d'en Raimon. Responent al comentari de l'Oriol, penso que potser és un amor tendre, però de sincer no en té res. De fet Joan Roís de Corella era sacerdot, per tant no podia escirure sobre els seus amors, ja que no en teoria no en pot tenir... per això mateix ho representa amb dos ocells, es pot comprobar al principi de tot, que parla de les celles del ocell, des de quan un ocell té celles...?
Jo crec que el el primer video em transmet més aquest amor que el poeta que sentia a la dama estimada (ja sigui per la música, pel to de l'home que recita el poema, etc; i també crec que les imatges ajuden molt i en fan d'un video més complet). També penso, igual que l'Oriol, que una garsa i una esmerla són dos animalets ben bonics per representar un amor sincer i tendre. I que, avui en dia penso que també passa, si t'enamores d'algú i aquest et torna una mirada, et sens com una estrella brillant.
Jo personalment de com fer videos i que és adequat o interessant que surti no en tinc gaire idea, però trobo que no tots els poemes queden del tot bé cantats, i aquest és un dels que si, ja que se'n podria dir que les cançons d'avui en dia també parlen d'amors que no poden aconseguir, però de maneres més brusques i directes. Que el poeta utilitzi una garsa i una esmerla per interpretar el poema tampoc ho trobo especialment important, per mi com si parles d'un elefant i una girafa, però el que transmet és un gran amor que lluita per aconseguir, i es sent ignorat, i que només amb una simple mirada, ja és totalment feliç, ja que com a mínim podia creure que per a ella era algú.
13 comentaris:
Home, que vols que et digui però la música avui dia no se si te l'acceptarien molt...
De poemes és veritat que n'hi han de més bons però és el que hi havia llavors, suposo.
Per cert, de Roís de Corella podem dir que era un autor religiós o no?
Vaig veure que tenia obres amb títols tipo: Les Lahors de la Verge Maria
Oracio a la Verge Maria
Lo Cartoixa
Tractat de la concepcio de la Sacratissima Verge Maria, Mare de Deu, senyora nostra.
Era sacerdot...però ho va fer per evitar fer el servei militar.
Va escriure poesia religiosa...però ho va fer per despistar a la inquisició, perquè no li atorguessin l'autoria d'obres amoroses com aquesta mateixa o La Tragèdia de Caldesa.
Crec que és el·legant utilitzar una garsa i una merla per representar l'amor. Es un amor molt tendre i sincer, que no hi ha res amagat, saps que el que diu es veritat. És molt maco, també un amor potser un pelet cursi, doncs que es conformi només amb una simple mirada de la dama, i no amb anar-se'n al llit amb ella. Avera és comprensible, pero jo crec que si estimes algú de veritat la vols només per tu i per fer més coses que "miradetes", però bueno, hi ha molts tipus d'amor. La meva deducció es que la dama passa molt del trobadors i que el trobador, només amb una mirada "penetrant" de la dama, es conforma, perquè com a mínim, ella l'havia observat i se sentia recompensat. Debia ser molt gran l'amor d'ell a ella perquè amb només una mirada ell pogués estar feliç, per tan, crec que seria un amor platònic per part d'ell.
Oriol Solé, 1 batxi eco
Vale, si que em sona ara de que ho havíes dit a classe, però no havia caigut...
a mi m'agrada la cançó de dalt, bueno el primer perquè la versió d'en Raimon no m'agrada gaire per la seva veu, no sé... pero aquest ha cantat moltes d'aquestes époques com la de l'elogi dels diners no?¿
a més el vídeo és més macu el primer amb els ocellets tan monus allà...:)
xin-bei batx.soc
Bé, bé. Tot i que encara podeu dir bastant més...
Sobre el vídeo macu i monu... Xin-bei jo crec que aquests vídeos no guanyaran cap premi audiovisual. I en Raimon ens canta molts dels poemes que treballem a l'aula, i tampoc ho fa tant malament. És qüestió de gustos!
A mi m'agradat més la versió de Joan Roís de Corella. Potser perque té la veu més suau que l'altre però de totes maneres ens mostra com un home està tan enamorat (típic trobador) que pot conformar-se amb una simple mirada de la seva amada encara que aquesta passi una mica d'ell.
Mishelly Mayo
Joan Roís de Corella no canta...ell va escriure la lletra fa cinc segles quan no existien ni les gravacions ni el Youtube...
A veure... farem un comentari esquemàtic.
Aspectes positius:
-Els vocalistes: En Raimon és un crack, l'altre no el conexia però també té un accent molt bonic (odio aquests cantants xaves de BARSSALONAA)
-El poema, no és mèrit seu però per l'època en que es va fer és brillant.
Aspectes negatius (sense voler ofendre càrrego):
-El vídeo: En l'un no hi passa res, en l'altres quatre pollastres i un parell de fots... això no pot ser! En el fons no em puc queixar perquè si no n'hauria de fer un jo de més bonic... però m'agradaria que haguessin pencat una mica més per fer joc amb la cançó.
La música: M'agrada que sigui lenta i tan melòdica. Únicament m'hi falta un petit detall: seria interessant reproduir el cant d'una garsa, el faria més viu. :)
Primer de tot diré que per mi la millor cançó és la d'en Raimon.
Responent al comentari de l'Oriol, penso que potser és un amor tendre, però de sincer no en té res.
De fet Joan Roís de Corella era sacerdot, per tant no podia escirure sobre els seus amors, ja que no en teoria no en pot tenir... per això mateix ho representa amb dos ocells, es pot comprobar al principi de tot, que parla de les celles del ocell, des de quan un ocell té celles...?
Jo crec que el el primer video em transmet més aquest amor que el poeta que sentia a la dama estimada (ja sigui per la música, pel to de l'home que recita el poema, etc; i també crec que les imatges ajuden molt i en fan d'un video més complet).
També penso, igual que l'Oriol, que una garsa i una esmerla són dos animalets ben bonics per representar un amor sincer i tendre. I que, avui en dia penso que també passa, si t'enamores d'algú i aquest et torna una mirada, et sens com una estrella brillant.
Maria Domènech
1BCA
La idea de passar els poemes a cançons és bona, de fet les cançons són poemes. Encara que n'hi ha millors que d'altres!
Jo personalment de com fer videos i que és adequat o interessant que surti no en tinc gaire idea, però trobo que no tots els poemes queden del tot bé cantats, i aquest és un dels que si, ja que se'n podria dir que les cançons d'avui en dia també parlen d'amors que no poden aconseguir, però de maneres més brusques i directes.
Que el poeta utilitzi una garsa i una esmerla per interpretar el poema tampoc ho trobo especialment important, per mi com si parles d'un elefant i una girafa, però el que transmet és un gran amor que lluita per aconseguir, i es sent ignorat, i que només amb una simple mirada, ja és totalment feliç, ja que com a mínim podia creure que per a ella era algú.
Publica un comentari a l'entrada