dimecres, 15 de desembre del 2010

La Venjança Catalana

La Venjança Catalana

Passat l'hivern de 1305 i abans de continuar la campanya per Anatòlia, en Roger de Flor es va desplaçar a Adrianòpolis per acomiadar-se del fill de l'Emperador, Miquel, sense adonar-se de la traïció que aquest estava tramant. Durant el sopar de comiat, un grup de grecs i alans, van assassinar el cabdill almogàver i tota la seva escorta. Al mateix temps, almogàvers i comerciants catalans eren atacats per sorpresa arreu de l'imperi. Fins i tot una ambaixada catalana que pretenia negociar la pau fou anihilada.

Des del seu quarter d'hivern a Gal·lípoli, el gruix de l'exèrcit almogàver va superar el setge inicial, i un cop assegurada la posició, sortiren comandats per Berenguer d'Entença a satisfer el seu afany de venjança.

Començava la famosa “venjança catalana” , passaran a sang i foc viles i ciutats sense respectar vides ni béns i escampant el terror arreu. En el decurs d'aquesta campanya de venjança, fou pres i empresonat a Gènova en Berenguer d'Entença. Reunits altre cop a Gal•lipoli, i ja, amb Bernat de Rocafort com a nou cabdill, els Almogàvers decidiren plantar cara a l'exèrcit bizantí més nombrós que s'havia conegut mai.




Cremem les nostres naus!

Els almogàvers van enfonsar els seus propis vaixells al port, per evitar la temptació de fugir, i de resistir el setge al que eren sotmesos. De cop, les tropes catalanes es llençaren sobre l'exèrcit bizantí acampat als afores de la ciutat. El xoc fou brutal, però els Almogàvers acabaren triomfant i derrotant als bizantins. La follia venjativa dels Almogàvers estengué el terror per tot l´ imperi. Al lloc on havien estat assaltats els ambaixadors catalans fou arrasat i cap home, dona, vell, nen, ni animal va ser deixat amb vida. L'ira caigué també sobre els alans, còmplices en l'assassinat de Roger de Flor, molts d´ells, conscients del que els esperava, decidiren matar ells mateixos les seves pròpies dones i fills abans que caiguessin a mans dels catalans.


14 comentaris:

Anònim ha dit...

Això de la venjança Catalana no n'havia sentit a parlar mai és interessant. La cançó no està malament una mica de ska per fer deures sempre va bé xd

Joan Kirtz 1r B Humanístic

Albert Pahissa ha dit...

Bé, un altre clar exemple de com les cançons ens poden ensenyar història! No és el tipus de música que escolti normalment però no em desagrada pas, és interessant que encara es facin cançons històriques i ideològiques i no només d'amors i penes.

Albert Pahissa i Gallego, 1BCA

Anònim ha dit...

M'agrada, crec que està força be això d'utilitzar musica que agradi per a la vegada explicar historia, d'aquest manera no aprendrem historia duna manera avurida, sino relacionat-la amb una cançño que agrada!


Maria Martín, BCA

Èric Vande Vliet Gómez ha dit...

M'agrada aquesta forma de transmetre informació històrica, ja que es força fàcil de recordar, i afegint-li un bon ritme li dona un sentiment més expressiu.

Glòria Macià ha dit...

M'encanta aquesta cançó! Els deskarats són un grup d'ska d'allà a Girona... també hi ha els drekèpits, els busquem greska... són genials!!!

Us deixo una cançó del Titot que té molta relació amb el tema del Borbí (és d'una selecció catalana). Però també tenen un disc que es diu 300 (pels de l'ocupació). Els mesclat són un grup que té unes cançons de festa però amb un rerefons irònic genial.

M'encanta la crema catalana, qui diu que no a unes bones postres.

http://www.youtube.com/watch?v=LhAwE2_ueGs&feature=related

Anònim ha dit...

Està bé la cançó.
No havia sentit parlar mai de la vengança Catalana, però és molt interesant.
Ull per ull,... més els interessos. S'ho van mereixer per traïdors.

Mercè Mañosa 1-BCA

Anònim ha dit...

La cançó, esta bastant bé.´

No havia sentit ha parlar mai de la venjança catalana, però ara ja no ho puc dir es bastant interesant.


Laura Badia 1r BAXI-SOCIAL

Anònim ha dit...

La canço esta molt bé. Es una forma molt representativa per el ritme de la música de l'ira i la rabia amb la que el poble catala va contrataca per aquella traïció.
I la vengança catalana ens demostra que encara que l'enemic fos més nombros si ets un patriota de cor la teva força es multiplica i pots acabar amb ell.

Ivan Ruiz Palacio 1r batx-tecnologic

Anònim ha dit...

Està bé aquesta cançó. M'agrada perquè llegint els altres comentaris em dono compte de que no sóc l'única que troba que és més divertit apendre les coses per les cansons. Hem recorda a altres cançons d'aquest tipus que també enseña història, com la que ens va posar la Amores, de Nach, on ens ensenyava varis poemes de un poeta molt famós. De fet, ara a l'actualitat, sembla que s'hagi posat de moda això d'explicar algun fet en mètode de cançó.

Ariadna Sampons Vidal
1BTX - SOCIAL

Anònim ha dit...

A mi també m'agrada molt aprendre amb les cançons perquè estic més atenta i per tan mostro més atenció a la classe per que així no és tan aburrida.

Júlia Gamisans Font

Marina Rodríguez Travé ha dit...

Crec que és molt més fàcil apendres un tema històric amb una cançó, ja que és típica la frase: "Sempre em sé totes les lletres de les cançons però en canvi no puc arribar a enrecordar-me'n del que estudio" i d'aquesta manera si t'agrada la classe de música és molt més entretingut apendre així.
Sobre la cançó no tinc gaire cosa a dir, és interessant que grups de música catalans aprofitin el seu do per transmetre coneixements històrics, però fins que no s'aprengui català a tot el món ens quedarem aquí amb la nostre història.

Anònim ha dit...

estic d'acord amb el comentari de la marina rodríguez. és interessant la venjança catalana. trobo que la cançó és molt entretingut i està bastant bé (molt mogut) jajaj.
xin-bei yuan

Sonia Rinaz Costa ha dit...

Si és tan evident que una classe millora amb música, que un estudi millora amb música, i que les coses es veuen d'una altre manera amb música, per què no ho apliquem? Potser seria una mica estressant, però igualment jo, personalment, faig tantes coses amb música com hem sigui possible.

Referint-me ara a les cançons històriques, estan molt bé perquè mostres una altre manera d'explicar les coses.
Encara que no són les que jo aniria escoltant, o recomanant a la gent...

Anònim ha dit...

Jo trobo que expressar la història mitjançant una cançó és una forma molt amena de conèixer. Crec que els joves entenem i aprenem millor la matèria amb aquest mètode perquè trenca el sistema d'ensenyament tradicional (“empollar” si es pot dir així).

Personalment no és un tipus de cançó que acostumi a escoltar però penso que està ben feta i ben trobada. Penso que el català és una llengua cada vegada menys parlada i que aquestes cançons són enteses i valorades per un públic petit i minoritari, cosa que podem dir que ens fa privilegiats perquè ens permet conèixer la història i la cultura del nostre país i dels nostres avantpassats.

Berta Ferrer Gómez 1BCA